L’escolarització de masses ha sigut, des dels inicis, un camp de batalla entre els interessos del capital i els estats i els interessos de les classes populars i treballadores. Des de fa un temps no són poques les empreses que intenten traure profit i benefici amb l’excusa del que anomenen “innovació”.
Sovint tracten de vendre’ns per innovació qualsevol cosa amb un aspecte “novedós”, sense relacionar-ho amb la tradició històrica dels moviments socials i obrers per construir una educació al servei de les classes populars, com per exemple les escoles racionalistes, el CENU, els MRPs, les xarxes d’escoles i de docents… En altres ocasions, es pretén obviar qualsevol reflexió necessària sobre les finalitats socioeducatives. I és que, més enllà del com, és important tindre clar per què i per a què eduquem.
En aquest sentit, és fonamental comprendre que l’educació en general i l’educació pública en particular té un compromís ineludible amb la transformació social. Per això cal tindre-ho present i no perdre mai de vista aquesta qüestió en l’esfera pública, especialment quan les forces reaccionàries tracten de frenar qualsevol avanç en aquest sentit. Cada vegada que el nacionalcatolicisme o la ultradreta intente posar censures i vetos parentals a propostes coeducadores i al treball bàsic en valors respectuosos amb els drets humans, respondrem amb contundència, amb més formació i amb la multiplicació exponencial d’iniciatives transformadores.
Per reflexionar, debatre i traçar col·lectivament línies de treball i propostes didàctiques al voltant d’aquestes qüestions, i d’altres com un ús crític de les noves tecnologies o el debat sobre la jornada escolar, des de la CGT Ensenyament ens trobem la primera setmana de juliol en una nova Escola d’Estiu -tot i la nova normalitat que ens obliga a la virtualitat- per construir l’educació nova que portem als nostres cors i que l’estem fent créixer a cada instant, a cada centre, colze a colze.
