dijous, 12 d’octubre del 2023
dimecres, 11 de gener del 2023
dimarts, 6 de desembre del 2022
MANIFESTACIÓ 14 GENER DE 2023 A TERRASSA PER LA SANITAT PÚBLICA
La Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública a Terrassa ha convocat una manifestació per al proper 14 de gener del 2023. La marxa sortirà de la plaça de l’Estació del Nord a les 11 hores i recorrerà diversos carrers de la ciutat per fer una crida a la defensa de la sanitat pública.
dilluns, 27 de desembre del 2021
LA TEVA SALUT, EL PRIMER
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya observem amb preocupació la deriva que els governs espanyol i català han pres respecte la gestió de la pandèmia, les seves conseqüències laborals, sanitàries, sobre els sistemes de salut i la crisi general que se'n deriva.
Lluny d'augmentar el pressupost per la sanitat pública del nostre país que des de fa molts anys s'ha vist retallada i precaritzada, el Govern aposta per traslladar tota la responsabilitat a la població sense prendre mesures estructurals per fer front al virus. Aquesta culpabilització no només és pel que fa a la seva propagació, sinó que les operacions cancel·lades, les hores d'especialista reprogramades a mesos, o anys vista, una atenció primària desbordada són també per culpa nostra i no per la seva incompetència o manca de voluntat política per destinar-hi més recursos.
Però com han de fer veure que fan alguna cosa, es centren en allò que no els hi representa cap cost però és ineficaç, com els tocs de queda nocturns, mascaretes obligatòries en espais oberts o un passaport covid que tampoc garanteix evitar contagis entre la població vacunada, com ja és conegut. Aquest control fa assumir al personal dels centres on es requereix per poder accedir-hi, responsabilitats que no els són pròpies, tasques de policia que els fa exposar a situacions amb clients que poden comportar una afectació de la seva seguretat i salut laborals. Així ens ho trasllada el personal que hi treballa: estan fartes.
No es pot ignorar la responsabilitat individual i col·lectiva de la població, al contrari, per que la vacunació estigui a l'abast de tota la població mundial (no només la de la població d'aquells estats amb prou capacitat econòmica per fer front als preus que les grans farmacèutiques estan imposant per accedir a les vacunes) s'ha de ser conscients de la necessitat de tenir accés a la vacuna i, en conseqüència, d'alliberar les seves patents. Amb més raó encara quan el desenvolupament d'aquestes ha estat possible per la injecció ingent de fons públics.
No obstant, observem clarament que l'objectiu dels governs no és el de lluitar per la facilitat d'accés a la vacunació de tota la població mundial ni molt menys la de millorar el sistema públic de sanitat, mesures que són imprescindibles si volem aturar la pandèmia.
També som conscients que en la mesura que puguem la classe treballadora farem front al virus prenent aquelles mesures que estiguin a les nostres mans. No obstant, això no ha de comportar que grans empreses acabin veient-se encara més beneficiades a costa dels sacrificis de les treballadores i treballadors.
Constatem un i altre cop, que quan hi ha mesures sanitàries àmpliament efectives però que requereixen d'aportacions de recursos són sistemàticament ignorades. Fer els ulls grossos a la capacitat de contagi que tenen les persones vacunades, per tal de no pagar la baixa mèdica per quarentena, és un recent exemple.
És per aquest motiu que exigim al Govern de la Generalitat i al de l'Estat Espanyol que es prenguin les següents mesures de forma urgent:
1.- Augment de la inversió en el sistema sanitari català i espanyol que repercuteixi directament en una millora en l'accés a la sanitat i contractació massiva de personal sanitari per tal de poder afrontar la situació de crisi sanitària amb dignitat i garantint els drets laborals de les treballadores sanitàries.
2- Deixar d'apostar per mesures de seguiment i control policial i substituir-ho per assegurar la correcta ventilació, aforament i ús de mascaretes a tots els interiors amb activitat pública.
3.- Permisos retribuïts per a persones en situació d'aïllament per contacte estret, estiguin o no vacunades.
4.- Gratuïtat dels tests d'antígens i PCR per qualsevol que vulgui fer-se una prova.
5.- Reconeixement de la baixa per risc durant l'embaràs per aquelles treballadores embarassades exposades al virus de la covid en els seus llocs de treball.
6.- Permís retribuït per tal de tenir cura dels fills i filles i altres persones a càrrec en situació d'aïllament per covid o per contacte amb positius de covid.
7.- Responsabilitzar a les empreses per tal que emprenguin mesures preventives de la COVID als centres de treball i procedir a sancionar aquelles que no observin les normes de seguretat i salut en el treball necessàries per tal de prevenir contagis. Més Inspeccions.
Només potenciant el sistema sanitari, garantint l'accés universal a les vacunes contra la covid i apel·lant a la responsabilitat col·lectiva podrem acabar amb aquesta pandèmia. Les retallades de drets per fer veure que s'actua no haurien de formar part mai de les mesures a aplicar i molt menys quan s'ha demostrat que les mateixes són ineficaces per aturar el virus de la COVID-19.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
dilluns, 21 de juny del 2021
dimarts, 7 d’abril del 2020
CARTA OBERTA A LA CONSELLERA VERGÉS
Benvolguda consellera,
En primer lloc li desitgem molt d’èxit en la gestió de la crisi actual.
Li agraïm el reconeixement que està fent del personal sanitari. Ara diu que està orgullosa de la seva important tasca. Nosaltres en canvi no ens sentim orgullosos de vostè ni del seu govern.
Recordi que els darrers governs són el que van aplicar unes retallades a tot l’àmbit sanitari, i els que van fer una política de privatització de la sanitat en detriment de la sanitat pública. El darrer intent, amb la “llei Aragonés” rebutjada a tràmit recentment.
Estem recollint el que es va sembrar. En 10 anys disposem de un 30% menys de llits hospitalaris. Catalunya inverteix un 3.7% del PIB, quan la mitjana a Espanya és de 6.2% i un 7.2% a la Unió Europea.
No s’ha fet cas de les continues queixes del personal sanitari i de les diferents associacions
El PDSPT per exemple, ha denunciat repetidament el greu problema de la sanitat a Terrassa i la seva àrea d’influència (400.000 persones aproximadament) . Les llistes d’espera tripliquen les mitjanes de Catalunya. Això és així, perquè la major part de l’assistència sanitària pública es gestionada per una entitat privada amb ànim de lucre, Mútua de Terrassa (ara fundació), que deriva sistemàticament recursos públics a la medicina privada. L’altre centre de que disposem a la ciutat, el Consorci Hospitalari de Terrassa, és concertat i també disposa de una part de medicina privada. Si bé les llistes d’espera en general són menors que a Mútua, també superen amb escreix les mitjanes de Catalunya.
Què passarà ara després del coronavirus, si ja actualment hem d’esperar 205 dies per una RMN quan la mitjana a Catalunya és de 78, 138 dies per una TAC (mitjana a Catalunya 55) , 84 dies per una ecografia urològica (mitjana a Catalunya 113) i 65 dies per la visita amb el metge de família, per posar-li uns exemples. A desembre de 2019 segons dades de CatSalut hi havia a Terrassa 23712 persones pendents de proves, 37081 pendents de l’especialista i 10894 pendents d’operar. En total: 71687 persones!!!
Queda't a casa i truca al 061 o al 112... però no et contestaré... Quasi es podria afegir: quedat a casa i moret sol... Molts pacients, degut al seu empitjorament, han hagut d’anar als serveis d’urgències per la manca de resposta.
Però quan hagi passat la crisi, quedarà molt temps per fer balanços, i en farem. Pel que fa al avui més immediat:
Encara molts professionals no disposen de les proteccions necessàries per poder treballar de forma segura. Les xifres d’infectats del col·lectiu sanitari, són escandaloses quan es comparen amb les referides per la resta de països.
Com sempre, hi ha hagut una gran resposta per part de la ciutadania, que amb la seva actitud i col·laboració en tot el que se li ha demanat, ha estat exemplar. A ells si que els hi estem agraïts.
Però el que si exigim d’aquest govern es que posi a disposició del be comú tots els productes i bens d’utilitat sanitària que encara a dia d’avui estan en mans privades:
- OBLIGACIÓ d'utilitzar tots aquells respiradors que existeixen en les privades no tan sols de la UCI sinó també dels quiròfans per estar al servei dels pacients de COVID com s'ha fet en els hospitals casi públics.
- INTERVENIR la producció d’aquelles empreses que poden fabricar productes sanitaris (roba, bates, mascaretes, alcohol, guants, respiradors...) per assolir un grau d’autonomia territorial. No sabem què vindrà d’Europa o d’altres indrets.
-INCENTIVAR als joves i científics en aquesta direcció.
Agrairíem menys paraules i més fets.
Atentament,
dimecres, 18 de març del 2020
LA SANIDAD CATALANA NECESITA MATERIAL DE PREVENCIÓN. RUEDA DE PRENSA CGT CATALUNYA
LA SANITAT CATALANA NECESSITA MATERIAL DE PREVENCIÓ. RODA DE PREMSA CGT CATALUNYA
dilluns, 3 de desembre del 2018
dimecres, 28 de novembre del 2018
30 NOVEMBRE MANIFESTACIÓ SANITAT A TERRASSA
dilluns, 26 de novembre del 2018
dijous, 1 de novembre del 2018
SANITAT A TERRASSA: PROU A LES LLISTES D'ESPERA!
No es només el dolor concret d’unes persones concretes que han d’esperar… Ni les seqüeles col·laterals d’aquestes esperes, dolor, invalideses o morts.. que ja serien prou importants per actuar. No son casos aïllats. L'anàlisi mateixa de les xifres que dona la Conselleria de Salut ens porta a aquesta conclusió. Es hora de dir PROU. No podem permetren’s empitjorar mes.
Mes darrere mes, el temps d’espera per a les proves diagnòstiques, per a les visites al especialista, per a les intervencions quirúrgiques... no para de créixer. S’han de prendre mesures eficaces, no més nyaps!
Catalunya es el territori de l’estat espanyol on les llistes d’espera son més llargues. I Terrassa és al capdavant.
Al setembre de 2018 el temps mitjà d’espera
- per a una visita al especialista a Terrassa era de 179 dies, mentre que a Catalunya era de 100 dies .
- per a proves diagnòstiques (RX, TAC, RM…) a Terrassa era de 109 dies mentre que a Catalunya era de 68 dies.
- per a intervencions quirúrgiques a Terrassa era de 109 dies i a Catalunya de 51.
Les xifres, son manipulables com ja sabeu i per tant si les visites al especialista, més les proves que calen per d’operar-se requereixen tant temps, i no et posen a la llista d’espera quirúrgica fins passat aquest període, vol dir que el temps d’espera total per intervenció quirúrgica es molt mes elevat (trampa!).
La sanitat a Terrassa, sens dubte, està en pitjors condicions que la mitjana de Catalunya.
Dies d'espera per a proves especials
CSTerrassa MútuaTerrassa Catalunya
TAC 30 147 52
Ressonància mag. 72 142 68
Gastroscòpies 60 112 69
Ecografia abdom. 33 110 65
Dies d'espera per a visita a l'especialista
CSTerrassa MútuaTerrassa Catalunya
Cardiologia 52 129 77
Cirurgia general 52 247 73
Dermatologia 111 162 83
Digestiu 60 147 81
Otorrino 89 108 85
Traumatologia 86 223 103
Neurologia 42 206 94
La PDSPT-Marea Blanca de Terrassa considera que els nostres polítics, els nostres sindicats i associacions, l’ajuntament, l’alcalde, no es poden desentendre del fet que la sanitat a Terrassa estigui molt per sota de la mitja de Catalunya, tot i que la situació de la sanitat a Catalunya en general ja es molt precària.
Que no es pot mantenir contractes des del CatSalut amb institucions que no compleixen, com a mínim, els plaços establerts per la propia Generalitat. Que no es pot mirar cap a una altra banda, perquè aquesta situació produeix molt dolor i només hi ha uns beneficiaris clars d’aquestes llistes d’espera que són les aseguradores i privades. Que no es pot admetre no hi hagi una separació clara entre la sanitat pública i la privada.
La PDSP-Marea Blanca considera que hi ha una clara pressió sobre la població perquè es faci una assegurança privada. Des del 2010 han augmentat les assegurances privades de un 5% a un 30% actual.
Després d’aquest estiu quan una vegada mes les urgències han sofert amuntegaments inadmissibles, tant pels pacients com pel personal sanitari, volem denunciar la total passivitat del nostre ajuntament, que hauria de ser el millor representant de la ciutadania.
No concebem una societat millor si no hi ha assegurat el dret a la salut, a l’educació, a unes pensions dignes, a ajuts per a les persones amb dependencies. Ja és hora de posar fil a l’agulla.
Com es pot millorar el servei a urgències quan es tanquen els CAP totes les tardes ? I on acudeixen les persones, que sofreixen dolor, quan estan pendents d’una visita al especialista o del metge de capçalera? A urgències!
Com es poden admetre uns plaços de fins a 30 o 40 dies per veure el metge de capçalera, com es el cas del CAP Rambla?
En l’ordre SLT/102/2015, la Conselleria de Salut assenyala el termini de referència per l’atenció primària com de 48 hores. I AIXÒ NO ES COMPLEIX A TERRASSA PRACTICAMENT MAI!
Animem a associacions, sindicats, partits i ajuntament a anar a totes per aconseguir immediatament:
- Visites del metge de capçalera en 48 hores
- Obertura d’un CAP de 24 hores.
- Que s'anivellin els temps d’espera, com a mínim, al nivell mitjà de Catalunya.
dijous, 25 d’octubre del 2018
diumenge, 9 de setembre del 2018
COMUNICADO DE LA SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT EN LA FUNDACIÓ ASSISTENCIAL MÚTUA DE TERRASSA
Dicho colapso ha sido ocasionado por la empresa debido al recorte de recursos durante el periodo vacacional, como ha sido la decisión del cierre de plantas.
Una vez más hemos tenido que ver como los pacientes eran "hacinados" en los pasillos durante días mientras esperaban ingresar en planta.
Una vez más hemos sido presentes, hemos observado un personal sanitario desbordado, estresado al límite, soportando dicha situación de caos, cuya culpa esta vez tiene nombre y apellidos.
A todo esto sumamos la situación intolerable de tener que trabajar a temperaturas superiores a lo establecido por la ley.
También recalcar que estos hechos llevan a la ansiedad de pacientes y familias lo que conlleva en incontables ocasiones a muestras de agresividad y faltas de respeto hacia el personal sanitario.
Todo esto hace "imposible" el desempeño correcto de las funciones del trabajador en su puesto, exponiendo a este a " riesgos innecesarios", recalcando una vez más la culpabilidad de la empresa y la falta de recursos para solucionar dicha situación.
















