dilluns, 3 de desembre del 2018
dimecres, 28 de novembre del 2018
dilluns, 26 de novembre del 2018
diumenge, 25 de novembre del 2018
dissabte, 24 de novembre del 2018
dijous, 1 de novembre del 2018
SANITAT A TERRASSA: PROU A LES LLISTES D'ESPERA!
No es només el dolor concret d’unes persones concretes que han d’esperar… Ni les seqüeles col·laterals d’aquestes esperes, dolor, invalideses o morts.. que ja serien prou importants per actuar. No son casos aïllats. L'anàlisi mateixa de les xifres que dona la Conselleria de Salut ens porta a aquesta conclusió. Es hora de dir PROU. No podem permetren’s empitjorar mes.
Mes darrere mes, el temps d’espera per a les proves diagnòstiques, per a les visites al especialista, per a les intervencions quirúrgiques... no para de créixer. S’han de prendre mesures eficaces, no més nyaps!
Catalunya es el territori de l’estat espanyol on les llistes d’espera son més llargues. I Terrassa és al capdavant.
Al setembre de 2018 el temps mitjà d’espera
- per a una visita al especialista a Terrassa era de 179 dies, mentre que a Catalunya era de 100 dies .
- per a proves diagnòstiques (RX, TAC, RM…) a Terrassa era de 109 dies mentre que a Catalunya era de 68 dies.
- per a intervencions quirúrgiques a Terrassa era de 109 dies i a Catalunya de 51.
Les xifres, son manipulables com ja sabeu i per tant si les visites al especialista, més les proves que calen per d’operar-se requereixen tant temps, i no et posen a la llista d’espera quirúrgica fins passat aquest període, vol dir que el temps d’espera total per intervenció quirúrgica es molt mes elevat (trampa!).
La sanitat a Terrassa, sens dubte, està en pitjors condicions que la mitjana de Catalunya.
Algunes dades a 30 de setembre de 2018
Dies d'espera per a proves especials
CSTerrassa MútuaTerrassa Catalunya
TAC 30 147 52
Ressonància mag. 72 142 68
Gastroscòpies 60 112 69
Ecografia abdom. 33 110 65
Dies d'espera per a visita a l'especialista
CSTerrassa MútuaTerrassa Catalunya
Cardiologia 52 129 77
Cirurgia general 52 247 73
Dermatologia 111 162 83
Digestiu 60 147 81
Otorrino 89 108 85
Traumatologia 86 223 103
Neurologia 42 206 94
La PDSPT-Marea Blanca de Terrassa considera que els nostres polítics, els nostres sindicats i associacions, l’ajuntament, l’alcalde, no es poden desentendre del fet que la sanitat a Terrassa estigui molt per sota de la mitja de Catalunya, tot i que la situació de la sanitat a Catalunya en general ja es molt precària.
Que no es pot mantenir contractes des del CatSalut amb institucions que no compleixen, com a mínim, els plaços establerts per la propia Generalitat. Que no es pot mirar cap a una altra banda, perquè aquesta situació produeix molt dolor i només hi ha uns beneficiaris clars d’aquestes llistes d’espera que són les aseguradores i privades. Que no es pot admetre no hi hagi una separació clara entre la sanitat pública i la privada.
La PDSP-Marea Blanca considera que hi ha una clara pressió sobre la població perquè es faci una assegurança privada. Des del 2010 han augmentat les assegurances privades de un 5% a un 30% actual.
La salut no és un negoci.
Després d’aquest estiu quan una vegada mes les urgències han sofert amuntegaments inadmissibles, tant pels pacients com pel personal sanitari, volem denunciar la total passivitat del nostre ajuntament, que hauria de ser el millor representant de la ciutadania.
No concebem una societat millor si no hi ha assegurat el dret a la salut, a l’educació, a unes pensions dignes, a ajuts per a les persones amb dependencies. Ja és hora de posar fil a l’agulla.
Com es pot millorar el servei a urgències quan es tanquen els CAP totes les tardes ? I on acudeixen les persones, que sofreixen dolor, quan estan pendents d’una visita al especialista o del metge de capçalera? A urgències!
Com es poden admetre uns plaços de fins a 30 o 40 dies per veure el metge de capçalera, com es el cas del CAP Rambla?
En l’ordre SLT/102/2015, la Conselleria de Salut assenyala el termini de referència per l’atenció primària com de 48 hores. I AIXÒ NO ES COMPLEIX A TERRASSA PRACTICAMENT MAI!
Animem a associacions, sindicats, partits i ajuntament a anar a totes per aconseguir immediatament:
- Visites del metge de capçalera en 48 hores
- Obertura d’un CAP de 24 hores.
- Que s'anivellin els temps d’espera, com a mínim, al nivell mitjà de Catalunya.
Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública - Marea Blanca / Terrassa
dimecres, 31 d’octubre del 2018
COMUNICAT DONES LLIBERTÀRIES I DONES DE CGT CATALUNYA SOBRE EL PROPER 8 DE MARÇ
COMUNICAT DONES LLIBERTÀRIES i DONES DE CGT CATALUNYA
Companys/ es, us fem arribar aquest escrit en relació a la posició del nostre Sindicat respecte a la Vaga del 8M 2019.
És per totes sabut la situació de precarització laboral contra la que a diari hi lluitem, una situació comuna i encara més greu i negativa quan parlem de dones treballadores:
- Desigualtat en l’àmbit laboral, econòmic i social de les dones respecte dels homes
- Desigualtat constatada de la divisió sexual del treball en un sistema capitalista i patriarcal
- Polítiques, lleis i actuacions del capital que comporten la discriminació i desigual oportunitat en l’accés a l’ocupació i promoció professional de les dones
- Bretxa salarial i la desigualtat en les pensions
- Estereotips de gènere i la persistència dels valors masculins en les organitzacions
- Manca de control sobre les implantacions dels Plans d’Igualtat en les empreses
- Assetjament sexual laboral
- Manca de conciliació real de la vida familiar laboral i personal, manca de corresponsabilitat en les cures
- Equiparació efectiva i real de les Empleades de la Llar al règim general
- Exigència al govern de mesures concretes i efectives contra les violències masclistes
- Igualtat material efectiva de les dones migrants i refugiades
Davant aquesta situació constatada, entenem sobren les raons per recolzar una vaga el proper 8M. Fet que a més va quedar reflectit a les Ponències aprovades durant el Congrés de Catalunya celebrat a Igualada el present mes d´Octubre.
Durant el Congrés es van fer intervencions a taula per part de diferents Sindicats expressant la necessitat de suport de CGT a la vaga 8M i es va acordar que les diferents Assemblees de Sindicats presentessin les seves posicions per arribar a una convocatòria de vaga.
Entenem que l'opció de celebrar al gener un Congrés Extraordinari per decidir aquesta convocatòria de vaga no és necessària ni adient, ja que un Congrés només suposaria complicar i endarrerir innecessàriament una decisió que seria molt justa en el temps per després poder preparar la vaga al mes de març. Per aquest motiu, proposem que la convocatòria de vaga es tracti en un Ple Extraordinari de CGT Catalunya i us demanem traslladeu aquesta posició als vostres sindicats i als vostres diferents àmbits d'acció dins del sindicat.
Formem part d'un Sindicat que es diu feminista i on per tant no hi tenen lloc totes aquelles posicions que no respectin aquest principi.
Salut i lluita,
Dones Llibertàries i Dones de CGT Catalunya
Barcelona, 29.10.18
dimarts, 30 d’octubre del 2018
DENUNCIEM LA IV MARXA FAMILIAR PER LA VIDA
El proper diumenge tindrà lloc la "IV marxa familiar per la vida" organitzada per un grup dels anomenats pro-vida. Des de diferents col·lectius volem expressar que:
1) Denunciem l'ús de la paraula "família" quan aquesta s'utilitza per "protegir" i fer exaltació d'un únic model de familia, excloent-hi tota una diversitat d'unitats familiars que reflecteixen de manera més fidel i inclusiva la realitat de la societat actual.
2) Denunciem l'intent de blanquejar-se la cara dels moviments autoanomenats pro-vida. Darrera les seves marxes i curses aparentment puerils s'amaga tota una ideologia que:
- emet judicis morals, infantilitzadors i conservadors sobre les dones que decideixen avortar i les criminalitzen
- nega el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos
- vol influir en el sistema legislatiu i penal per a poder dificultar i penalitzar les dones que decideixen avortar
- utilitza i difon arguments que tenen poc de científic i molt de religiós
- ataca directament la diversitat de moltes families de la nostra ciutat
- coneix la realitat i sap que les conseqüències d'un avortament varien en funció de la classe social. A molts països les dones treballadores moren per avortar sense garantíes.
3)També volem comunicar que ens sobta i ens entristeix que a la #TerrassaFeminista, la mateixa que el passat 8 de març es va manifestar massivament contra el sistema patriarcal, diversos establiments i locals s'avinguin a difondre la propaganda d'aquests grups que són una amenaça per tots els anys de lluita portada a terme per diverses generacions de dones. Demanem als establiments que difonen aquest tipus de propaganda que deixin de fer-ho.
4) Els col·lectius que signem aquest comunicat defensem, un cop més, el dret a l'avortament lliure i gratuït. Defensem el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i defensem, per sobre de tot, una maternitat de lliure elecció. I ens fem ressò del cant de les nostres germanes argentines en la seva recent i exemplar lluita:
"Educación sexual para decidir, anticonceptivos para no abortar, aborto legal para no morir".
Signem:
Lxs Lilims
La Guerrilla dels Cossos
Rudes Rebels
SEPC
SAD CGT Terrassa
dijous, 25 d’octubre del 2018
dimecres, 24 d’octubre del 2018
ARRIBA EL CORREOKUPES 2018!
CORREOKUPES 2018
El proper diumenge 11 de novembre,
a la Plaça del Rector Homs de
Terrassa,
tindrà lloc la sortida de la 2a edició
de la cursa popular i no-competitiva
"CorreOkupes 2018"
El recorregut és de 7km
i us podeu inscriure a www.kasalet.org
Hi haurà activitats paral·leles mentre dura la cursa,
i en
acabar vermut i dinar solidari.
Vine a córrer per l'autogestió,
per l'okupació i contra l'especulació!
Estima l'esport, odia el capitalisme!
diumenge, 21 d’octubre del 2018
XI CONGRÉS DE CGT CATALUNYA
El congrés de la CGT de Catalunya aprova la ponència que dona suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya.
diumenge, 9 de setembre del 2018
COMUNICADO DE LA SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT EN LA FUNDACIÓ ASSISTENCIAL MÚTUA DE TERRASSA
Dicho colapso ha sido ocasionado por la empresa debido al recorte de recursos durante el periodo vacacional, como ha sido la decisión del cierre de plantas.
Una vez más hemos tenido que ver como los pacientes eran "hacinados" en los pasillos durante días mientras esperaban ingresar en planta.
Una vez más hemos sido presentes, hemos observado un personal sanitario desbordado, estresado al límite, soportando dicha situación de caos, cuya culpa esta vez tiene nombre y apellidos.
A todo esto sumamos la situación intolerable de tener que trabajar a temperaturas superiores a lo establecido por la ley.
También recalcar que estos hechos llevan a la ansiedad de pacientes y familias lo que conlleva en incontables ocasiones a muestras de agresividad y faltas de respeto hacia el personal sanitario.
Todo esto hace "imposible" el desempeño correcto de las funciones del trabajador en su puesto, exponiendo a este a " riesgos innecesarios", recalcando una vez más la culpabilidad de la empresa y la falta de recursos para solucionar dicha situación.
divendres, 3 d’agost del 2018
RAMON TRULLÀS: «ECONOMICISMO Y PRECARIEDAD EN LA CIENCIA»
El éxito predictivo de las ciencias
experimentales ha hecho que muchas disciplinas se autodenominen ciencia. Así,
en algunas universidades, se pueden encontrar los departamentos de Ciencias
Económicas, Ciencias Políticas, etcétera, que no utilizan, o no pueden
utilizar, el método científico, por lo que su poder predictivo es similar al
del azar. Conocimientos como el de la Economía son imprescindibles para
entender y organizar el presente, pero cuando alguna disciplina no experimental
hace predicciones de futuro, se convierte en ideología que solo puede imponer
dogmas.
La falsa investigación de excelencia
Un ejemplo de ideología dogmática,
surgida de la teoría económica, es el economicismo que predice sucesos futuros
en base a principios de coste-beneficio. No es posible saber de antemano si los
principios economicistas son falsos porque no se pueden someter a
experimentación controlada. Sin embargo, el economicismo se ha infiltrado en
muchos ámbitos de la vida, introduciendo términos como capital humano, inversión
en talento, máximo rendimiento. Cuando el economicismo se aplica, por
ejemplo, a las relaciones de pareja, es fuente de infelicidad porque provoca
que las personas busquen el máximo beneficio propio a costa de otras,
impidiendo las relaciones interpersonales equilibradas o el amor desinteresado.
Pero cuando se aplica a la investigación científica, el economicismo es demoledor, porque establece que solo debe hacerse investigación «de excelencia», a la que define como aquella que produce beneficio práctico inmediato. La política economicista defiende un modelo privado de generación y gestión de conocimiento en detrimento del que generan las universidades y centros públicos de investigación. En consecuencia, financia grupos de investigación muy grandes, liderados por supuestos científicos estrella, que en realidad son gestores despiadados de lo que llaman talento. Esto quiere decir que se benefician del trabajo de investigadores ya sea posdoctorales o que todavía hacen la tesis doctoral a los que, en lugar de formar como científicos, tratan como «capital humano», pagándoles sueldos bajos y despidiéndolos cuando ya no se pueden aprovechar más de ellos. Esta política científica economicista, que se ha aplicado intensivamente en nuestro país durante casi 15 años, ha provocado la desaparición de equipos de investigación pequeños. En consecuencia, muchos doctores, formados en universidades públicas, se han visto obligados a abandonar la investigación o irse a otros países donde hay más oportunidades y equipos de investigación.
Un indicador de que el economicismo aplicado a la investigación científica es perjudicial es el hecho de que la mayoría de los avances científicos más beneficiosos para la humanidad se han conseguido en contra de los principios economicistas. Un estudio reciente demuestra que la mayoría (80%) de los medicamentos curativos existen gracias a hallazgos que se hicieron en proyectos de investigación básica que no buscaban resultados prácticos; la mayoría realizados en países anglosajones. Precisamente, estos países saben que la ciencia es intrínsecamente práctica y no debe estar condicionada a principios economicistas. Por ejemplo, la mitad del presupuesto total de investigación para el 2017-2018 en el Reino Unido (3.602 millones de libras esterlinas, unos 4.075 millones de euros) se destina a universidades y centros públicos para subvencionar proyectos sin restricciones.
La distinción que hace el
economicismo entre ciencia excelente y no excelente, rentable o inútil, es
absurda y sin fundamento. La ciencia, cuando se hace de forma técnicamente
correcta para incrementar el conocimiento, beneficia a toda la humanidad. Si
queremos un país en que la investigación científica produzca descubrimientos
relevantes y que los científicos formados en universidades públicas no se vean
obligados a marcharse o a renunciar a su formación es necesario abandonar el
modelo economicista de investigación de excelencia que se ha aplicado hasta
ahora.
Ramón Trullàs
Profesor de Investigación - CSIC
dimarts, 19 de juny del 2018
ÒSCAR MURCIANO: «COS A TERRA, QUE ENS DISPAREN PAU SOCIAL»
Aquestes setmanes, i fora de l’atenció principal dels focus mediàtics, s’estan definint tres grans pactes dels quals tindrem notícia un cop tancats, novament simbolitzats amb alguna de les acostumades fotografies de rigor. Govern, patronal i sindicats majoritaris es donaran la mà per enèsima vegada i celebrarem acords d’estat més grans, tots junts, remant en la mateixa direcció.
Un d’aquests pactes estatals és un altre acord de negociació col·lectiva, un document on, teòricament, sindicats majoritaris i patronals defineixen els punts que es considera que han de ser el model per als convenis sectorials. A la pràctica, es tracta de les condicions que tenen com a objectiu reduir la conflictivitat laboral en les diferents negociacions.
És curiós perquè, fins a on jo sé, és precisament la mobilització el que permet anivellar aquestes taules i arrencar concessions rellevants. Es tracta d’un model de pacte social que acumula grans èxits en anteriors edicions, com ara la desvinculació de l’IPC com a barem per als increments mínims de conveni i l’aposta per retribucions flexibles i no consolidables.
El segon gran acord que s’està cuinant és la modificació d’alguns aspectes de la reforma laboral del 2012, que va provocar la pitjor caiguda de les condicions laborals de la classe treballadora dels darrers 30 anys. I és que ara passem de derogar-la sencera a acceptar només retocar alguns aspectes mentre es consoliden els altres.
Finalment, el Pacte de Toledo (partits, sindicats majoritaris i patronals) està enllestint petits retocs per anar tirant amb un ¬model sostingut de pensions ínfimes i pitjors condicions per al futur. Cal tenir ben present que l’increment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys té la signatura del partit que ara governa i els mateixos sindicats que formen part d’aquesta negociació.
Empíricament, els resultats de dècades de pau social són prou clars: segons l’Eurostat, l’estat espanyol és el país amb més desigualtats de tota la Unió Europea; l’any 2017, els beneficis empresarials van créixer un 9,2%, mentre que el salari mitjà ho va fer un 0,1%; i el nombre de rics a l’estat espanyol creix un 60% des de la crisi, mentre que les persones en situació de pobresa han passat del 19,7% al 22,3%. Amb aquestes regles del joc algú està guanyant, certament, i no som nosaltres.
Potser la causa la podríem trobar en la contenció conscient del conflicte: les hores de vaga estan en mínims històrics si exceptuem aquest darrer any, en què l’empenta de sindicats alternatius, amb una força creixent, ha permès incrementar-ne el nombre. I amb aquest increment han arribat victòries reals i tangibles sobre l’empresariat. Tothom que militi en un sindicat sap com de difícil és organitzar una vaga, i si la plantilla n’ha perdut el costum, encara més.
Aquesta pau social que és venuda com un valor en si mateix és en realitat la cadena que ens manté lligades a un terreny de joc on només optem a rebre engrunes. Una pista del que cal fer: ja que els poders econòmics posen tanta cura a contenir el conflicte, potser és conflicte el que han de tenir. I sent així, qui l’intenti desactivar afavoreix un bàndol que no és el nostre.
Òscar Murciano
dijous, 14 de juny del 2018
LA RESPOSTA QUE CAL QUE LA CLASSE TREBALLADORA CATALANA DONI AL RÈGIM DEL 78 SEGONS LA CGT
Àngels Font parla en un acte organizat pel CDR Centre de Terrassa per parlar sobre les respostes de la classe treballadora catalana al Règim del 78.
Vídeo enregistrat per Anibal Garzón:
Vídeo enregistrat per Josep Maria Pi:
divendres, 1 de juny del 2018
divendres, 25 de maig del 2018
dimarts, 22 de maig del 2018
LA LLISTA D'ESPERA MATA! / JORNADA DE LLUITA
24 de maig de 2018, a les 19:00h
Mútua de Terrassa
Plaça del Doctor Robert, 5 - Terrassa
dimecres, 16 de maig del 2018
divendres, 11 de maig del 2018
SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA CONTRA EL KASAL OKUPAT I AUTOGESTIONAT JOAN BERNEY (EL KASALET)
El jutjat de 1a Instància n.2 de Terrassa, dirigit per la
magistrada Verònica Notario, ha estimat la demanda interposada per l’empresa
Visolgran S.L. i ha condemnat als membres del Kasalet a abandonar l’espai i cessar
les seves activitats sota amenaça de que en cas de no abandonar l’edifici es procediria
al seu desallotjament per la força.
Ens hem trobat amb una sentència que més que una resolució
judicial sembla un pamflet de propaganda capitalista. No podia ser d’una altra
manera tractant-se d’un judici polític en el que, més enllà de jutjar un
conflicte sobre la propietat d’un edifici, l’objectiu és acabar amb un projecte
d’autogestió i auto-organització popular que critica el (des)ordre imperant i
que qüestiona dia rere dia el sistema capitalista que ens exprimeix, ofega i
ens tracta com a mercaderies al servei de l’economia. Tenim plena convicció que
el motiu real i fonamental de la sentència condemnatòria i de la persecució
política i judicial contra el Kasalet és que es tracta d’un focus d’agitació i resistència
on es reuneixen molts col·lectius de la ciutat.
En termes estrictament jurídics, és una burla al sistema judicial
el fet que l’empresa especuladora Visolgran SL hagi fet un ús fraudulent de la
llei utilitzant un procediment judicial no ajustat a la realitat de l’okupació del
Kasalet per tal d’agilitzar tot el procés i impedir que els demandats es
poguessin defensar amb garanties. És una aberració que per poder defensar-nos
cadascun dels demandats haguéssim de pagar una caució de 300€, però és més greu
encara que la magistrada no ho comuniqués clarament, cités a tots els advocats
a judici i després no els deixés participar i defensar als demandats perquè no s’havia
pagat la quantitat suposadament definida. La magistrada tampoc ha desestimat la
demanda de Visolgran tot i quedar provat que durant més de quinze anys aquesta
empresa no ha denunciat l’okupació del Kasalet amb l’objectiu d’especular.
Alhora és completament injust i surrealista que un dels acusats no hagi pogut
disposar d’advocat per a defensar-se.
Per tots aquests motius, no ens quedarem de braços plegats
davant aquesta resolució judicial. Respondrem tant als carrers com als jutjats
amb tota la contundència que creiem necessària i no permetrem que amb un judici
que va durar un hora i amb una sentència de 13 pàgines destrosseu un projecte
de 17 anys.
Tot i comprovar una vegada més que la justícia està de part
dels grans propietaris, dels rics i dels poderosos, continuarem per la via
judicial i presentarem recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona dins del
plaç de 20 dies que ens han donat. Al·legarem per tal que es considerin les
irregularitats denunciades durant el judici i sol·licitarem que mentre no es
resolgui el recurs no es dugui a terme el desallotjament, ja que fins que la sentència
no sigui ferma no es pot fer efectiva.
I volem que quedi ben clar que NO
marxarem del Kasalet i continuarem amb la nostra activitat de denúncia política
i social com cada dia, continuarem amb les activitats lúdiques i culturals, i
continuaran les assemblees dels diferents col·lectius que s’hi reuneixen. En
definitiva, seguirem sent un espai de lluita, crític i combatiu, que ofereix a
la ciutat de Terrassa una alternativa al capitalisme, al patriarcat, a
l’opressió de l’estat, al feixisme, al racisme i a totes les injustícies que
patim com a terrassenques.
No ens fareu creure, no demanarem permís per ser lliures ni
perdó per voler ser-ho. El conflicte és inevitable amb un sistema polític que
persegueix la dissidència, que no ens permet desenvolupar-nos ni organitzar-nos
lliurement, que permet que facin fora la gent de casa seva, que dóna cobertura
a una societat que ens agredeix i mata per ser dones o per ser diferents, que
permet les morts de persones al mar i a les fronteres... No defugirem aquesta realitat,
aquí estem, al carrer, al Kasalet, plantant cara, amb el puny alçat i un
somriure a la cara. Sí, un somriure, perquè guanyarem, perquè creiem que la
lluita és l’únic camí, perquè si el present és de lluita el futur serà nostre i
perquè fa molt temps que vam prendre l’humil decisió de no retrocedir.
No marxarem. El Kasalet som totes. Encenem la flama de la solidaritat.
ACTE DE SUPORT A LA FESTA MAJOR POPULAR I ALTERNATIVA - TERRASSA 2019
Ens veiem a la plaça del Rector Homs!
dissabte, 5 de maig del 2018
divendres, 4 de maig del 2018
dijous, 3 de maig del 2018
diumenge, 22 d’abril del 2018
SOM FORÇA CREIXENT!
Fa ja un any que les hores de vaga realitzades a Catalunya estan creixent. De fet, el darrer any van duplicar les de l’anterior. I tot això sense tenir en compte l’impacte de les 3 darreres vagues generals realitzades i sense que la presa de pèl de la falsa recuperació que ens venen ho impedeixi. Com ja vam dir en el darrer 1er de maig, calia passar a l’ofensiva per trencar un cicle de resistencialisme esgotat. Val a dir que, a cop de lluita, la tendència s’està revertint.Vagues llargues han tombat el braç de diferents patronals. Exemples en tenim a Metro, Bicing i Telefèric de Barcelona, a les sitges de Coca-Cola, empreses de neteja, estibadors i un llarg etcètera. A data d’avui, i des del 15 de març, la plantilla de Funosa segueix en vaga indefinida dos dies a la setmana contra la precarietat, amb seguiment del 100%. El carrer s’està tornant a omplir amb lluites en defensa de les pensions, de les llibertats i dels drets civils i contra la repressió cada vegada més descarnada de l’Estat. I fa poques setmanes amb una vaga general feminista que ha fet esclatar la força acumulada per generacions de dones sotmeses pel patriarcat.
En un context on les lleis són paper mullat en el millor dels casos, i cadenes en l’habitual, només l’expressió del conflicte pot reequilibrar la balança. Un conflicte que no és ni bo ni dolent. Simplement existeix. Hi ha conflicte quan caduquen convenis col·lectius per la darrera Reforma Laboral, quan es fa xantatge des de posicions de poder, quan ens acomiaden, quan paguem per un lloguer dues terceres parts del nostre sou, quan hem de combinar diverses feines per poder sobreviure, quan no podem plantejar un projecte vital per la inseguretat laboral a la que ens condemnen, quan després de treballar tota la vida se’ns condemna a pensions de misèria. Aquells que estan guanyant volen que acotem el cap acceptant el paper de perdedors en aquest conflicte quotidià i permanent. I ens plantegen la seva pau social com el silenci dels i les oprimides.
No. No volem cap pau social de la derrota. Una pau que en situacions d’injustícia només és positiva per a qui ens explota. Cal dir alt i clar que els models sindicals que fan bandera de la concertació són projectes esgotats i fracassats, sense capacitat per assolir les molles que governs i empreses oferien fa uns anys a canvi d’una contenció social que ja no controlen. L’experiència ens ho mostra clarament: els darrers anys només han pogut acumular retrocessos en les condicions laborals de la majoria dels i les treballadores. Només les reivindicacions plantejades des de posicions de força i determinació, diverses i coordinades, són les que ofereixen millors condicions per poder aturar la voracitat de beneficis capitalistes i la precarització de les nostres vides.
Davant la lluita de la classe treballadora o d’altres tipus de mobilitzacions col·lectives el sistema alça, un cop més, els murs de la repressió per salvaguardar els seus privilegis i status quo: més vaguistes en processos penals, més acomiadaments disciplinaris per l’activitat sindical a les empreses, més autoritarisme, més criminalització i l’ús del codi penal d’enemic per normalitzar el dret de càstig del poder. En aquest escenari no hi ha cap altre camí que respondre solidàriament. Com hem fet sempre, sense importar el color de la bandera del govern que hi hagi al darrere d’aquests actes o el sector productiu on es trobi la darrera empresa que ha fet fora una companya.
Som força creixent: l’anarcosindicalisme està incrementant la seva presència cada vegada a més territori, a més empreses i amb més afiliació. Amb aquesta capacitat estem, dia rere dia, en millors condicions per defensar les nostres llibertats, els nostres drets i les nostres reivindicacions. Aquest 1er de maig fem una crida a afiliar-se i organitzar-se al sindicalisme llibertari, a mantenir l’actitud de lluita a tots els espais, amb un orgull de pertànyer a la classe treballadora que ens permet mirar als ulls d’aquells que ens estan explotant fins que, un cop més, abaixin la mirada i els fem retrocedir cada vegada amb major intensitat.
Organitzem-nos, fem créixer la nostra força, plantem batalla a l’explotació.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
17 d’abril de 2018
dissabte, 21 d’abril del 2018
dimarts, 17 d’abril del 2018
dimarts, 10 d’abril del 2018
II FÒRUM ROSA VIRÓS: DESIGUALTATS DE GÈNERE... / 2018
Per si alguna d'aquestes activitats pogués ser del vostre interès...
dissabte, 7 d’abril del 2018
divendres, 6 d’abril del 2018
DEBAT SOBRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ EL 13 D'ABRIL A RUBÍ
Divendres 13 abril a les 18:30h
Plaça Clavé, 4-6 - Rubí
Debat obert a tothom sobre la llibertat d'expressió a Rubí
Artículo 19 de la Declaración Universal de los derechos humanos
Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.
Artículo 20 de la constitución española.
Se reconocen y protegen los derechos:
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c) A la libertad de cátedra.
d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. Sólo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
En els moments que estem vivint s'han creuat les línies per a coartar la llibertat d'expressió sempre que no siguin del grat de governant de torn. Cantants, manifestants, polítics i gent del carrer ningú està lliure de ser-hi dins del club dels indesitjables.
En aquest debat comptarem amb la presència del Secretari General de la CGT de Catalunya i professor d'antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Ermengol Gassiot, detingut el passat mes de febrer pel cas dels «27 i més», un dels perseguits per la protesta i ocupació del rectorat juntament amb centenars d'estudiants l'any 2013. També comptarem amb la presència del grup de rap rubinenc Rapnís que ens mostrarà alguns dels seus temes elegits pel moment que viu la llibertat d'expressió en el seu gènere.
Col.laboren en l'acte: L'Espai socio-cultural CGT-Rubi, Rubí Àgora i Grabamos Tu Directo.
dijous, 5 d’abril del 2018
dimarts, 3 d’abril del 2018
diumenge, 1 d’abril del 2018
CHRIS EALHAM: «LOS MITOS DE LA II REPÚBLICA»
Jornadas Libertarias - Zaragoza, marzo de 2018 - CGT Aragón
Entre los días 13 y 18 de marzo la CGT de Aragón organizó unas jornadas libertarias para conocer la historia del movimiento libertario y su vigencia en un mundo golpeado por la reinvención del capitalismo.
dissabte, 31 de març del 2018
DOLORS MARÍN: «ANARQUISMO Y FEMINISMO, NOTAS PARA UN DEBATE CONSTRUCTIVO»
Jornadas Libertarias - Zaragoza, marzo de 2018 - CGT Aragón
Entre los días 13 y 18 de marzo la CGT de Aragón organizó unas jornadas libertarias para conocer la historia del movimiento libertario y su vigencia en un mundo golpeado por la reinvención del capitalismo.
divendres, 30 de març del 2018
CARLOS TAIBO: «POR QUÉ LAS IDEAS Y LAS PRÁCTICAS LIBERTARIAS SON MÁS ACTUALES QUE NUNCA»
Jornadas Libertarias - Zaragoza, marzo de 2018 - CGT Aragón
Entre los días 13 y 18 de marzo la CGT de Aragón organizó unas jornadas libertarias para conocer la historia del movimiento libertario y su vigencia en un mundo golpeado por la reinvención del capitalismo.
dijous, 29 de març del 2018
LA PRÁCTICA LIBERTARIA EN EL SIGLO XXI: CHIAPAS Y ROJAVA
Jornadas Libertarias - Zaragoza, marzo de 2018 - CGT Aragón
Entre los días 13 y 18 de marzo la CGT de Aragón organizó unas jornadas libertarias para conocer la historia del movimiento libertario y su vigencia en un mundo golpeado por la reinvención del capitalismo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)