SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA CONTRA EL KASAL OKUPAT I AUTOGESTIONAT JOAN BERNEY (EL KASALET)

El jutjat de 1a Instància n.2 de Terrassa, dirigit per la magistrada Verònica Notario, ha estimat la demanda interposada per l’empresa Visolgran S.L. i ha condemnat als membres del Kasalet a abandonar l’espai i cessar les seves activitats sota amenaça de que en cas de no abandonar l’edifici es procediria al seu desallotjament per la força.

Ens hem trobat amb una sentència que més que una resolució judicial sembla un pamflet de propaganda capitalista. No podia ser d’una altra manera tractant-se d’un judici polític en el que, més enllà de jutjar un conflicte sobre la propietat d’un edifici, l’objectiu és acabar amb un projecte d’autogestió i auto-organització popular que critica el (des)ordre imperant i que qüestiona dia rere dia el sistema capitalista que ens exprimeix, ofega i ens tracta com a mercaderies al servei de l’economia. Tenim plena convicció que el motiu real i fonamental de la sentència condemnatòria i de la persecució política i judicial contra el Kasalet és que es tracta d’un focus d’agitació i resistència on es reuneixen molts col·lectius de la ciutat.

En termes estrictament jurídics, és una burla al sistema judicial el fet que l’empresa especuladora Visolgran SL hagi fet un ús fraudulent de la llei utilitzant un procediment judicial no ajustat a la realitat de l’okupació del Kasalet per tal d’agilitzar tot el procés i impedir que els demandats es poguessin defensar amb garanties. És una aberració que per poder defensar-nos cadascun dels demandats haguéssim de pagar una caució de 300€, però és més greu encara que la magistrada no ho comuniqués clarament, cités a tots els advocats a judici i després no els deixés participar i defensar als demandats perquè no s’havia pagat la quantitat suposadament definida. La magistrada tampoc ha desestimat la demanda de Visolgran tot i quedar provat que durant més de quinze anys aquesta empresa no ha denunciat l’okupació del Kasalet amb l’objectiu d’especular. Alhora és completament injust i surrealista que un dels acusats no hagi pogut disposar d’advocat per a defensar-se.

Per tots aquests motius, no ens quedarem de braços plegats davant aquesta resolució judicial. Respondrem tant als carrers com als jutjats amb tota la contundència que creiem necessària i no permetrem que amb un judici que va durar un hora i amb una sentència de 13 pàgines destrosseu un projecte de 17 anys.

Tot i comprovar una vegada més que la justícia està de part dels grans propietaris, dels rics i dels poderosos, continuarem per la via judicial i presentarem recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona dins del plaç de 20 dies que ens han donat. Al·legarem per tal que es considerin les irregularitats denunciades durant el judici i sol·licitarem que mentre no es resolgui el recurs no es dugui a terme el desallotjament, ja que fins que la sentència no sigui ferma no es pot fer efectiva. 

I volem que quedi ben clar que NO marxarem del Kasalet i continuarem amb la nostra activitat de denúncia política i social com cada dia, continuarem amb les activitats lúdiques i culturals, i continuaran les assemblees dels diferents col·lectius que s’hi reuneixen. En definitiva, seguirem sent un espai de lluita, crític i combatiu, que ofereix a la ciutat de Terrassa una alternativa al capitalisme, al patriarcat, a l’opressió de l’estat, al feixisme, al racisme i a totes les injustícies que patim com a terrassenques.

No ens fareu creure, no demanarem permís per ser lliures ni perdó per voler ser-ho. El conflicte és inevitable amb un sistema polític que persegueix la dissidència, que no ens permet desenvolupar-nos ni organitzar-nos lliurement, que permet que facin fora la gent de casa seva, que dóna cobertura a una societat que ens agredeix i mata per ser dones o per ser diferents, que permet les morts de persones al mar i a les fronteres... No defugirem aquesta realitat, aquí estem, al carrer, al Kasalet, plantant cara, amb el puny alçat i un somriure a la cara. Sí, un somriure, perquè guanyarem, perquè creiem que la lluita és l’únic camí, perquè si el present és de lluita el futur serà nostre i perquè fa molt temps que vam prendre l’humil decisió de no retrocedir.

No marxarem. El Kasalet som totes. Encenem la flama de la solidaritat.